dijous, 16 d’agost del 2007
20 comentaris:
-
Anònim ha dit...
-
Mil gracies per recordarmos qui hem sigut,qiu som i qui serem per sempre,realment els valencians som aixi i no caviarem mai.
Es d'agrair molt el teu comentari,t`has esplicat perfectament i espere que tots els que et contesten et respecten com tu de segur et mereixes.
Salutacions cordials. -
16/8/07 23:27
-
Anònim ha dit...
-
la idea de països catalans és la mateixa que la d'hispanitat o de francofònia, que no hagen existit històricamaent no significa que no puguen existir, exemples, la UE sense anar més lluny.
És veritat que teniem un altre estatus, però també compartim la mateixa llengua, les 4 barres tambe era i és simbol nostre i els origens del nostre país són a catalunya.
La terra valenciana és un fill de catalans que ja és madur i pot perfectament fer el seu pròpi cami.
La falta de valencianitat en el nostre país no és per culpa dels catalans, els catalans no son els que posen trabes a la nostra cultura ni és gasten els nostres diners.
Interessos econòmics? doncs clar que te interessos igual que valència amb catalunya, catalunya es el nostre principal comprador.
Tema interessos culturals, hi ha grups musicals i d'altres tipus que han de dirigir-se al govern català per a rebrer subvencions pel simple fet de que el valencià no li'n donarà i menys encara l'espanyol.
Si volem alguna cosa en la nostra llengua hem de recorrer a textos en barceloní perquè açí directament esta en castellà
avui dia si no som estat no és per culpa de catalunya ella no ens va llevar els furs ni ens otorga un estatut de segona.
jo no dubte de la meua valencianitat per saber que parle català, però el que no entenc és eixe "odi" q se'ls té als catalans com si foren els culpables de tot.com si tingueren tanquetes apunt d'entrar-mos
hi ha coses del teu escrit q comparteixc però crec que la construcció nacional d'aquest país no passa per ser un opost a catalunya ni tampoc per dissoldre-lo en ella.
"dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos catalans" va dir Joan Fuster
un exemple d'açò es austràlia al regne unit
gracíes per escoltar-me i fins un altra.
un altre vei d'aquest poble, -
17/8/07 12:12
-
Anònim ha dit...
-
AMÉN
-
17/8/07 12:47
-
Anònim ha dit...
-
Per a mi dir-me valencià és la meua manera de dir-me i sentirme valencià, si volgués dir-me català ho diria així, diria obertament que soc català, però no, soc valencià i frasses com eixes de Joan Fuster son les que fan confondre a la gent.
El nacionalisme valencià pur, en el sentit que jo he expressat (o al meny el que jo personalment considere pur), no relluix perquè sempre hi han perspicàcies de la gent que mira cap al nord.
La terra valenciana és un fill dels catalans, sí, i dels aragonesos, i dels musulmans, i de tants altres pobles que han viscut al nostre territori, de tots ells hem segut hereus d'una o d'altra forma.
La llengua?? Sí, la nostra es una llengua que prové del llatí, com el castellà, com el francés, com el italià. Es cátala?? Potser en els seus origens sí, clar, es molt similar. ¿Però no se n’adoneu que açò que per exemple jo hara escric no ho diriem així si estiguerem en una conversa en el bar? No, almenys jo en el bar no utilitze aquestes paralules. El problema que veig en la llengua es la estandarització que d’ella s’ha fet, on no s’ha tingut en compte la llengua que realment es parla al carrer. Fins i tot ahí hem sigut BURROS, no tenim remei. Clar, hara resulta que la nostra estandarització ha arreplegat tota la gramática del català, i clar, hara ¿com volem que el que parlem no siga català? Si es que no hi ha dubte, hara es quant no hi ha dubte, de que al menys, cultament, escrivim català i el intentem parlar, hara es quant parlem català, clar que si. Fixeu-se com col.loquialment vosaltres no parleu així, ¿per que?¿per que no sabem parlar?¿de veritat cregueu que no sabem parlar la nostra llengua? Clar ens han imposat el bé i el mal en el llenguatge, i resulta que nosaltres, parlant mal el català i bé el valencià ens entenem, ¿no será que lo nostre es diferent?
La construcció nacional del nostre país no passa per ser un opost a Catalunya ni tampoc per dissoldre-lo en ella, això que has dit té tot el sentit del món i ho compartisc. Passa per que despertem d'una vegada, passa per que ens donem compte de que nosaltres, per nosaltres mateix som una nacionalitat, un país, diferent de Catalunya, tenim la nostra història, propia, intransferible. La nostra nacionalitat no depen de la d’ells, ni molt menys, de fet mai ha depés d’això. Ja ho he dit abans, històricament sempre hem estat apart, mai hem estat anexionats a ells. I hara, ¿per què tanta cabotoneria en que siguem catalans?? ¿Dir-mos valencians es la nostra manera de dir-mos catalans?? Que va, potser per alguns sí, potser per Joan Fuster sí, però no almenys per a mi, i com jo hi ha molta gent que opina el mateix, n’estic segur, molt segur. -
17/8/07 13:11
-
Anònim ha dit...
-
AMÉN
-
17/8/07 13:35
-
Anònim ha dit...
-
Només volia puntualitzar-li una coseta a l'últim anònim.
Quan s'estandaritza una llengua, no s'estandaritza per a què s'escriga com la parla la gent del carrer. Una llengua necessita un estàndard per a que tots els parlants i usuaris d'aquesta llengua la puguen entendre per igual en tots els territoris on es parla. De fet, el nostre estàndard acaba els temps verbals en -e tal i com ho fem nosaltres i no amb -o com en l'oriental. Ara bé, un estàndard és necessari en qualsevol llengua. Els andalusos tampoc escriuen conforme parlen i per això no diuen que la seua llengua no és el castellà.
La gent parla col·loquial però és lògic que quan tu t'adreces públicament a persones que no conèixes o t'adreces a alguna institució no pots fer-ho en col·loquial, ho has de fer en estàndard.
No té res a veure que no escriguem conforme parlem, simplement és una qüestió que totes les llengües tenen i que en cap, excepte en la nostra, suscita discusió. -
17/8/07 13:37
-
Anònim ha dit...
-
Quan he dit que no s'ha tingut en compte la llengua que realment es parla al carrer no m'estava referint ni a "dejes" ni a pronuncïes, sinó a tota la construcció de la llengua, a la base que s'ha adoptat per la seua normalització, a la essència que ha servit per a que pugam dir açò es valencià ben escrit i ben parlat i açò està mal escrit i mal parlat.
És precisament eixe estandar, eixa normalització, el que fa que quan ens dirigim públicament a persones que no coneguem i a institucions ho fem així, de la forma que ens han dit que es la estandar, la que està bé. Però, resulta que si en lloc de la forma estandar de la llengua que tenim se n’havera adoptat una altra, potser més propera a la que es la real del poble, no a la col.loquial dels amigatxos (per a mi col.loquial no me referia a això), sino a la diaria, a la quotidiana, a la nostra, continuariem dirigint-mos a eixes persones i institucions en el valencià estandar, i, el que és més important, també estaria be.
És més, has dit que en ninguna altra llengua suscita discusió, ¿per què serà?¿no serà que la estandarització d’eixes llengües obeïx més a la realitat dels seus usuaris?¿no serà que la nostra estandarització ha estat mig copiada? -
17/8/07 14:33
-
lallosaderanes.poble@gmail.com ha dit...
-
Enhorabona als participants d'aquesta entrada (menys al religiós)per la lliçó de tolerància i Democràcia que esteu donant.
Gràcies de veritat per les vostres opinions. -
17/8/07 21:24
-
Anònim ha dit...
-
Pot ser, l'estandarització no ha estat correcta, potser ha estat viciada en alguns aspectes que han afavorit el mirar més cap a la versió oriental que cap a la nostra, potser, això no ho negue.Ara bé, el català com a llengua minoritzada que és (que no minoritària ja que la parlen més persones que algunes de les llengües oficials de la UE) necessitava tenir un estàndard i sort que els lingüistes el van abirdar perquè en cas contrari haguera anat desfent-se a poc a poc.
Jo trobe l'estàndard prou correcte el que passa és que has de pensar que els valencians estem molt castellanitzats, per això moltes de les paraules que utilitzem diàriament no poden aparèixer a l'estàndard ja que no són pròpies de la nostra llengua. Això a les llengües oficials com el castellà, l'anglès, etc. no els passa. sí, adapten altres paraules d'altres idiomes i les incorporen a la llengua però ho fan en comptades ocasions. Nosaltres no podem ni debem estandaritzar la llengua del carrer perquè, de fet, de poble a poble les paraules ja canvien i si no tinguerem un estàndar acabaríem per no entendre'ns. No es poden estudiar 9 formes diferents de dir cad paraula. S'ha d'agafar una de referència encara que tots sabem que hi han altres.
No sé, el tema és complicat i dóna per a molt. -
18/8/07 1:12
-
Anònim ha dit...
-
NINGÚ DEURIA DIR-ME COM M'HA DE SENTIR JO MATEIX
-
18/8/07 1:55
-
Anònim ha dit...
-
Ningú t'ho ha dit. Ningú t'ha dit com has de sentirte. Ni el que hem dit ací es per a que tu ho sentes de la forma que ho hem dit. Ací estem parlant el que sent i el que pensa cadascú.
Tu si vols ho dius i si no te calles i no ho digues.
Crec que aquest Blog funciona així, ningú t'obliga a res, és senzill ¿veritat? -
18/8/07 3:20
-
Anònim ha dit...
-
Es clar,cadascú que es senta com vuiga,jo em senc valenciana ,péro per que no catalana?,em senc mes catalana que espanyola,despres crec que a la nostra llengua tal i com la parla el poble hi han molt castellanismes que ja seria hora s'eliminaren i jo la primera que intente fer l'esforç de parlar un valenciá correcte,per a mi el lema Paisos Valencians,Paisos Catalans i no hi ha que oblidar a les nostres illes Balears tots a una un Pais.
Si realment sentiu la crida de la llengua i de dir en comte de comunidad valenciana Pais Valencia,a manifestarse i a lluitar per defendre lo nostre que sempre som els mateixos i agraim un poc d'alluda.Per que no deixen actuar en el palau de la música a grups que canten en valenciá?,nestic segura que en catalunya aixo no pasa,eixa es la diferencia entre els catalans i els valencians.Els catalans mai s'han deixat guanyar pel castellá i els valencians son uns mes infot.
No deuria de ser canal 9 tota la programació en valenciá?,pues ahi la tenim en castellano i la Rita Como es que l'alcaldesa de valencia habla el castellano?,i el senyor camps? o deuriem de dir campos per que igual es un cognom masa valenciá per a ell.
Escomencem per ahi, i a elegir diputats i alcaldes que parlen la nosta llengua i a partir d'ahí a lluitar per conservarla i a fer com el tio canya i els seus nets MAI PARLEN EN CASTELLA; COM HAN DEPRES DELS SEUS PARES SI NO COM LA GENT DEL POBLE;LA LLENGUA DEL TIO CANYA. I ara el anonim del AMEN que torne a fer referencia -
18/8/07 5:23
-
Anònim ha dit...
-
Jo me senc VALENCIÀ per damunt de tot, per damunt de Catalunya, per damunt d'Espanya.... ¿Per què m'hauria de sentir Català? El PAÍS VALENCIÀ mai ha sigut de Catalunya i la història del meu País, les ensenyances dels meus pares i les experiències personals son les que marquen els meus sentiments.
Veieu, sempre, rodes per on rodes, sempre existís la distorsió del que mai ha sigut. Sempre es mira al nord. No, nosatres som diferents, som autosuficients, no hem de tenir complexes. ¿Vols sentirte catalana? Sen-te, però no ho eres. ¿Vols ser catalana? Ves-te'n a viure a Catalunya, en el moment que t'empadrones en un municipi de Catalunya, automàticament, ja eres catalana.
¿Per què se li pega tantes voltes a lo que la inmensa majoria dels valencians no sent?¿Per què no reclamem lo nostre sense dependré de ningú? -
18/8/07 11:13
-
Anònim ha dit...
-
HARA SI: AMÉN
-
18/8/07 11:39
-
Anònim ha dit...
-
Si València haguera de ser catalana per la llengua i per l'origen dels pobladors, pregunte jo: Argentina hauria de ser espanyola? I els Estats Units anglesos?
El problema dels catalanistes és que tenen una visió de la història molt limitada. La història comença en 1238 (abans el món no existia) i sembla que no passa res fins a 1707 (o 1714 per als més catalanistes) quan es perden els furs. La pèrdua en 1707 va ser molt gran per als valencians però cal tindre en compte que no era una guerra de Castella contra Aragó sinó de successió reial. No era una guerra colonitzadora com Fuster vol deixar entrevore. Simplement els valencians vam apostar i vam perdre. Si haguera guanyat l'arxiduc Carles tal volta hauria sigut a l'inrevés i ningú dels que ara es queixa es queixaria. Per no parlar del genocidi que va realitzar Jaume I en la seua conquesta en 1238, al més pur estil George W. Bush, matant a tots els musulmans en nom de Déu, com fa Bush a Afganistan o Iraq.
Però clar, cadascú veu les coses com li interessa. -
18/8/07 13:33
-
Anònim ha dit...
-
ser espanya no crec que ens ajude gaire a ser País Valencià, eixe es el problema no que alguns vullguen estar més aprop de catalunya.
si hagues de crear un partit valencianista comensaria per, primer, assumir que parlem català, als EEUU parlen angles s'enorgulleixen i no posen en dubte que son Americans ni que el regne unit els vullga invadir.
i segon som valencians i actuem en el país valencià.
són dues coses de caixó.
el valencià es al català lo que l'andalús és al castellà.
i el nostrre valencià esta castellanitzat i no veig que la gent es queixe però que algu vinga i diga la paraula "avui" tots escandalitzats
caboteria en ser catalans?
jo diria una cosa diferent ens imposen ser espanyols.
La llei d'us i ensenyament del valencià se la boten a tota hora, Etiquetatge en valencià no existeix, cine tampoc i canal nou brilla pel seu valencianisme.
a part de finançar le falles poc més es fa per la cultura des del govern valencià.
tant espanya que sóm perque jo no se parlar euskera o gallec? o com és que els bilingües som sempre els que no tenim el castellà com a llengua mare?
el regne de valència com a tal no existia abans de 1232 i en 1707 vam perdrer els nostres drets i la independència que teniem respecte a catalunya i a castella, q fins fa 30anys no recuperarem parcialment -
18/8/07 17:12
-
Anònim ha dit...
-
Si bé és obvi que el català i el valencià són la mateixa llengua, també és obvi que el nom popular a València és el valencià. Als EUA també és molt popular el terme "american" per a referir-se a la seua llengua, encara que ningú qüestiona la unitat de la llengua anglesa.
Afortunadament, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha treballat en este sentit i ha suggerit el terme "català-valencià" per a definir de forma oficial a la llengua comuna.
Respecte a si Espanya ens interessa o no, jo crec que el problema és l'Espanya actual i no Espanya en general. Espanya com a concepte pot ser el que vulguem però possiblement no siga actualment l'estat plurinacional i pluricultural que la seua constitució predica. El gran problema és el bipartidisme que ens fa decidir-nos (sense apenes més opcions) entre el PP i el PSOE, i veiem en casos com el Navarrés que poca diferència n'hi ha en els aspectes "nacionals" entre els dos grans partits.
I sobre la història del Regne de València, en quant a topònim històric, és cert que comença en 1238, però el que som ho som des de molt abans, independentment del nom que li poses. I els valencians actualment som el que volem ser, ja que ací n'hi ha eleccions cada 4 anys i la gent és lliure de triar.
O tots els valencians són tontos de votar al PP o els tontos som nosaltres de no saber explicar-los per què no l'han de votar. Un altre problema és que hui per hui no n'hi ha oposició a València, i això arrastra a tot el que n'hi ha a l'esquerre del PP. També és cert que el discurs catalanista clàssic sempre enfoca les coses en termes de maulets i botiflers o resistents i invasors. I cal ser un poc més intel·ligent i adaptar-se a la realitat social, que no és la de moros i cristians, maulets i botiflers, indígenes i colons, ni tansols el també clàssic de rojos i nacionals.
Evolucionar o morir. -
18/8/07 17:28
-
Anònim ha dit...
-
"El regne de valència com a tal no existia abans de 1232 "... clar que no existia, desde la seua existència el Regne de València, el nostre País, va ser independent, però no és que el nostre territori, abans d'eixa data pertanyera a Catalunya, mai ha pertés a ella, que va. Abans era territori del Imperi Almoravide, i abans d'això fou Visigoda i pertanyia al Regne de Toledo, i abans d'això fou territori de l´Imperi Romà (Hispaniae), clar i per fi... abans d'això fou dels pobles que l'habitaven, fou Íbera, encara que els íbers no tenien estat i s'organitzaven en poblats.
Mai hem sigut territori de Catalunya, hem sigut independents, aliats, però independents. -
18/8/07 22:00
-
Anònim ha dit...
-
AMÉN
-
19/8/07 1:51
-
Anònim ha dit...
-
Crec que amb debats d'aquest caire i amb aquest to pedagògic a la dreta valenciana, que vol aparèixer ara com a defensora dels drets nacionals dels valencians, se'ls acabaria el xollo. A la gent d'esquerres li cal un discurs nacional-valencià fort i convincent, no gens sucursalista de Catalunya. Aneu per bon camí. La gent dels pobles ho necessita per fugir del caciquisme i el beaterio que tot ho impregna.
-
20/8/07 13:17
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
¿PAÏSOS CATALANS?
n no posar mos d’acord, i no PAÍS VALENCIÀ com ens correspon. Desgraciadament, els valencians pequem del “menfotisme” que ens caracteritza en aquesta matèria, i no hi ha veus que reclamen la que realment es la nostra història, i si les hi ha no estan a l’altura de les circumstàncies, perquè no saben mobilitzar i transmetre-ho a la societat. Aquest es un tema que pot donar per a molts missatges, on tots podem escriure molt al respecte, jo he intentat transmetre la meua opinió personal, encara que no sé si m’he explicat prou bé.
La construcció dels països catalans es una construcció fictícia, mai han existit històricament, es una construcció interessada dels catalans amb objectius econòmics i culturals. Sí, econòmics i culturals. Quan el Rei En Jaume va conquerir València, li va donar un estatus diferent, el Regne de València no pertanyia a Catalunya, no, que va, tenia un estatus propi (estatus no és el mateix que estatuts ¿d’acord?). El Regne de València era un ESTAT, en majúscules, en totes les conseqüències i amb un ordenament jurídic propi. ¿Què el Regne de València formava part de la Corona d’Aragó? Correcte (però formava part, igual que Espanya a la Unió Europea) ¿Què pertanyia a Catalunya? Totalment fals, compartia Rei, tan sols això. El Regne de València era un PAÍS per ell sols. Nosaltres, per nosaltres mateix, som un PAÍS, però resulta que no ens podem denominar així perquè hem sigut tan BURROS, també en majúscula, que li hem donat al significat de PAÍS eixes connotacions catalanistes que la majoria de la societat valenciana no sent al seu dintre. Per culpa d’això, resulta que als estatuts constitucionals ens denominem COMUNITAT VALENCIANA, mira si siguem burros e
16/08/07 17:17