In Memoriam

Ens ha deixat un amic del nostre Bloc. D'imprevist se'n ha anat. El soterraren el diumenge. Molts ni ens varem assabentar. Fa poques dies que parlarem amb ell. L'en-fermetat li estava passant les últimes factures. El dolor se li feia insuportable, però sempre tenia un somriure per a tots.

A Pep el coneixíem molt en la Llosa. Ens ha acompanyat moltes matinades com versador dels cantadors d'albades. Era un gran nacionalista, socialista i sobre tot republicà. Era un lluitador i un somniador. Era una bona persona i amic dels amics. Adéu Pep, nosaltres no t'oblidarem. Descansa en pau.

Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

...
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
...
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
...
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
V.A. Estellés